Morfologia:

És un bolet amb una aparença peculiar i distintiva. El seu barret és molt carnós i gruixut, de superfície sedosa, en forma de llengua o de fetge. La seva carn és ferma, brillant i de color vermellós que en prémer-la, deixa anar un suc vermell que recorda a la sang, com si es tractés d’un bistec (en anglès n’hi diuen “beef steak mushroom”, bolet de bistec). Al tall presenta com un marbrejat molt bonic. L’olor és agradable però no gaire intensa, i el seu gust cítric.

Hàbitat / Distribució:

És un fong sapròfit i a vegades paràsit feble, que creix en troncs i soques d’arbres de fusta dura, especialment roures i castanyers. És un bolet primerenc que es pot trobar des de finals d’estiu fins a principis de tardor en boscos frondosos de diverses regions d’Europa, Àsia i Amèrica.

Antecedents:

La Fistulina hepàtica és un bolet poc conegut però inconfusible pel seu inusual aspecte i textura. Hi ha registres d’haver estat recol·lectada i utilitzada en la gastronomia d’algunes zones d’Itàlia, Catalunya i altres regions de centre Europa. A Catalunya tradicionalment se l’anomenava “fetge de vaca” o “hígado de buey” a Espanya.

Gastronomia:

Aquest bolet té un gust acidulat que la fa inusual en el món dels fongs i molt interessant. Es pot cuinar de diverses maneres: a la planxa o a la graella, fins i tot laminat finament en carpaccio. Sovint es compara el seu aspecte i la seva textura amb la de la carn, i és apreciada per aportar un toc diferent als plats.

Propietats:

Alt contingut proteic i baix en greixos, però ric en àcids grassos insaturats saludables, com l’oleic i el linoleic. Conté beta-glucans als quals se’ls atribueixen propietats immunomoduladores, i  destaca per contenir altes concentracions de vitamina C.